Fa vint anys, dins un avió, camí de Bombai, va caure a les meves mans un article sobre alimentació macrobiòtica que va marcar l’inici de la meva nova trajectòria professional dedicada fins llavors al món comercial, i també un canvi personal que va arrelar profundament.

 

Ja a Charles de Gaule intuïa que aquell viatge no seria una experiència esporàdica i temporal sinó que capgiraria la meva vida. I així va ser. Pocs dies després de la tornada, amb el Jet Lag encara present, vaig veure un anunci d’un curs de cuina macrobiòtica Al vespre, la veu propera de la Dolors Mussons a l’altra banda del telèfon em va convidar a provar-ho.

Va ser fantàstic! Tota una descoberta que em va iniciar iniciar un camí, que a hores d’ara encara no he finalitzat i que molt probablement seguiré fins al final.

 

El meu pare va tenir una salut molt fràgil, una dura malaltia, amb una convalescència llarga i traumàtica. Viure aquesta experiència em va despertar la inquietud per endinsar-me en el món de l’alimentació. Començava a creure fermament que la nutrició podia canviar i pal·liar les reaccions del nostre organisme. Vaig seguir treballant en el que havia fet tota la vida però sense deixar d’experimentar i estudiar amb inquietud. Cada cosa que aprenia em refermava en els meus convenciments.

 

Set anys més tard, una forta crisis personal i laboral va ser el punt d’inflexió que em va portar a dedicar-me exclusivament a l’estudi i preparació d’una nova professió per poder ajudar a altres persones a agafar consciència de tot el que envolta la nutrició. Dos anys d’estudi en Sintergètica de la mà del Dr. Carvajal va donar-me una visió diferent de la constitució del ésser humà i dels seus diferents aspectes, tots ells interrelacionats. Un anys d’estudi en ortomolecular em va permetre conèixer més a fons com la carència de diferents substàncies que haurien de ser subministrats mitjançant l’alimentació, no estan presents en nosaltres per diferents raons externes i internes. Dos anys més de la mà del professor Felipe Hernández i d’altres professionals em van portar a aprofundir més en la suplementació en diferents aspectes de la persona.

 

El retrobament amb un bon amic i la seva parella em va permetre seguir el tractament que feien per resoldre els seus problemes de salut. Estaven a mans de Maria Teresa Guardiola, que enfocava la dieta com a teràpia i que tenia una visió molt propera al que jo anava descobrint dia a dia. Em semblava tan propera que necessitava conèixer més i més sobre ella, sobre el que intentava explicar al món. Em van deixar un llibre que la Maria Teresa havia publicat per als seus pacients. Vaig poder disposar d’aquells escrits durant dues setmanes i vaig prendre totes les notes que vaig poder! Tot em semblava molt proper i amb molta lògica. Era com si tot ho tingués integrat dins meu, però no en fos conscient. Era tanta l’emoció que em provocava el que d’ella coneixia que necessitava viure-la, en persona!

 

La Maria Teresa és una velleta amb una mirada desperta i viva, ja en la norantena, amb les idees molt clares i moltes vivències i coneixements a les seves espatlles. Dos matins dins la seva atapeïda agenda, van servir per aclarir i comentar alguns dubtes i reafirmar alguns aspectes d’aquesta manera d’entendre l’organisme, la nutrició i fins i tot, la vida. El que em va quedar més clar de tot, però, va ser que jo, de gran, volia ser com ella, com la Maria Teresa!

 

I aquí estic i així sóc. Des del 2010 estic assessorant a pacients, a cada un d’ells d’una manera personalitzada i diferent a com ho he fet amb el darrer pacient que acaba de marxar. Esperant sempre al proper que és a punt d’entrar.

I m’agrada. M’agrada molt.

 

Pap